dijous, 15 de maig del 2008

13/5 - Atenes - Paris

Un altre viatge que s'acaba. Un altre país que em visitat. Nous records a sumar a tots els que ja porto en la motxilla. Ens ha agradat molt retrobar-nos a mon cosí i a mi, així que ja planegem un nou viatge per aquest any, d'aquí uns mesos, passat l'estiu. També m'ha agradat molt retrobar-me amb en Javi. Amb ell ens anirem creuant tota la vida, en qualsevol lloc i en qualsevol circumstància.
Grècia és ben acollidora, hem vist molt i molt més ens hem deixat per veure. Ara, però, toca tornar a França i a Holanda, la feina que m'hi espera. Continuarem viatjant.

------

Un autre voyage qui finit. Un autre pays qu'on a visité. Nouveaux souvenirs à additionner à tous ceux que je porte déjà dans le sac à dos. Il m'a beaucoup plu de me rencontrer avec mon cousin, alors on projette déjà un nouveau voyage pour cette année, d'ici quelques mois, l'été passé. Il m'a aussi beaucoup plu de me rencontrer avec Javi. Avec lui on va se recroiser toute la vie, en n'importe quel lieu et en n'importe quelle circonstance.
La Grèce elle est bien accueillante, on a beaucoup vu et on a laissé beaucoup à visiter. Cependant, maintenant c'est le moment de rentrer en France et en Hollande, le travail que m'y attend. On continuera à voyager.

12/5 - Santorini - Atenes

Deixem l'hotel pel matí però ens guardaran les bosses i ens baixaran de l'illa al port cap al migdia, quan arribi el ferry. Mentrestant, nosaltres volem anar al centre del volcà, a la caldera. Per fer-ho hem de baixar al petit port de la ciutat i tres possibilitats se'n plantegen, baixar-lo a peu, en ase (la més pintoresca) o en telefèric. Baixarem a peu per les inclinades escales en zig-zag, tot esquivant turistes que ja tornen, ases en els dos sentits i les seves defecacions que són per tot arreu i donen un peculiar olor al trajecte.
A baix agafem una embarcació amb guia que ens portarà a la caldera i ens explicarà que estem bastant bojos per haver anat fins allí, que l'illa pot esclatar en qualsevol moment i que els vulcanòlegs no s'hi apropen si no és necessari.
Ben reconfortats per l'explicació, continuem l'excursió pel cràter, tot veien algunes petites columnes de fum de tant en tant i olorant el sofre.
Acabada la caminada tornem a l'embarcació i ens porten cap a una zona d'aigües calentes, sulfuroses on ens deixen banyar. Per arribar-hi saltem per la borda i hi anem tot nedant. A mesura que ens hi apropem l'aigua és més i més calenta. S'hi està força a gust. El problema ve a l'hora de marxar, que fem el camí invers i l'aigua cada cop és més freda. L'esprint final és digne d'en Michael Phelps.
Acabada l'aventura ens tornen cap al port i d'allí a la ciutat en telefèric. Estem mandrosos. I de l'hotel cap al port i el ferry, a batallar per una plaça a coberta per poder gaudir de les últimes hores de sol abans de tornar a França.
Després de varies hores de creuer i arribats al port d'El Pireu, la feina és contactat en Javi, que està descansant a Folegandros, sense massa comunicació. I és que sense en Javi no hi ha clau per entrar a casa seva i passar la darrera nit. Minuts abans que el metro ens deixi en la seva parada ens contacta i ens informa d'on trobar la clau. Avui també podrem dormir en calent. L'Hela ja ens està esperant.

-----

-----

On quitte l'hôtel le matin mais ils nous garderont les sacs et nous emmèneront de l'île au port vers midi, quand le ferry arrive. Entre-temps, on veut aller au centre du volcan, au chaudron. Pour le faire on doit descendre au petit port de la ville et trois possibilités à considérer, le descendre à pied, en âne (la plus pittoresque) ou en téléférique. Nous descendrons à pied par les inclinées escaliers en zigzag, tout en évitant des touristes qui reviennent déjà, des ânes dans les deux sens et leurs défécations qui sont partout et elles donnent une propre odeur au trajet.
En bas on prend une embarcation avec guide qui nous portera au chaudron et nous expliquera qu’on est assez fous d'être allé jusque là, que l'île peut éclater à n'importe quel moment et que les vulcanologues ne s'y approchent pas s'il n'est pas nécessaire.
Bien réconfortés par l'explication, on continue l'excursion par le cratère, tout en voyant quelques petites colonnes de fumée de temps en temps et sentant le soufre.
Finie la randonnée on revient à l'embarcation et nous portent vers une zone d'eaux chaudes, sulfureuses où nous laissent baigner. Pour y arriver nous sautons par le bastingage et nous y allons tout en nageant. Au fur et à mesure qu’on s’y approche l'eau est plus et plus chaude. Ça c’est bien... Le problème vient au moment de partir, qu’on fait le chemin inverse et l'eau à chaque fois est plus froide. Le sprint final est digne de Michael Phelps.
Finie l'aventure on se rend au port et de là à la ville en téléférique. Nous sommes paresseux. Et de l'hôtel vers le port et le ferry, à lutter par une place à couverture pour pouvoir jouir des dernières heures de soleil avant de revenir en France.
Après quelques heures de croisière et arrivés au port du Pirée, c’est difficile de contacter Javi, que repose à Folegandros, sans trop de communication. Mais sans Javi il n'y a pas de clé pour entrer à sa maison et passer la dernière nuit. On a la chance et il nous contacte pour nous informer d'où trouver la clé. Aujourd'hui aussi on pourra dormir au chaud. Hela nous attend déjà.

11/5 - Santorini

Si ahir vam visitar Fira per la tarda amb les boniques postes de sol, avui toca fer-ho pel matí, quan el dia encara es lleva, està fresquet i no hi ha tanta gent.

Arribar al centre vol dir fer una mica d'exercici doncs sempre s'està ascendint o baixant. La ciutat només és planera al llarg dels carrers paral.lels a la cresta i no sempre! Els petits carrerons blancs, plens de tendetes es van omplint i nosaltres decidim anar a l'extrem de l'illa, a Oia, per observar la caldera i Fira des d'una altra perspectiva.

Molt similar a Fira, Oia és un poblet més tranquil i pujat en l'extrem nord de l'illa. Continuem tranquil.lament tot fent fotos i alguna compra fins a instal.lar- nos en una terrassa i observar com els ferrys arriben i marxen de l'illa mentre algunes barquetes van de visita a la caldera central. Demà hi anirem nosaltres també.

Acabem el dia fent quatre compres més a Fira i tornant a veure com el sol desapareix, rera la caldera i Thirassia.

L'hora de sopar torna a ser aquí i aquest cop fem cas de les recomanacions per anar a cal Nikolas, on ens fan esperar una mica perquè el restaurant és ple. Després comprovem que la fama és ben merescuda a més de trobar-nos en un ambient força acollidor. Fins que uns cops de porta esvaloten tot el restaurant. Sembla que hi ha algú que s'ha quedat tancat al bany i tots els intents per treure'l són en va. Hem d'esperar fins que arriba el manyà i l'allibera per veure la cara de l'home que tot vermell de vergonya recupera la seva plaça a taula. La seva dona se'l mira mig somrient, ara que tot s'ha acabat, que abans se la veia més inquieta... i amb gana.

Avui si prendrem una cerveseta abans d'anar al llit, que no sigui dit!

--------

Si ayer visitamos Fira por la tarde con el bonito ocaso, hoy toca hacerlo por la mañana, cuando el día todavía se levanta, está fresquito y no hay tanta gente.

Llegar al centro quiere decir hacer un poco de ejercicio pues siempre se está ascendiendo o bajando. ¡La ciudad sólo es llana a lo largo de las calles paralelas a la cima y no siempre! Las pequeñas blancas, llenas de tiendecitas se van llenando y nosotros decidimos ir al extremo de la isla, a Oia, para observar la caldera y Fira desde otra perspectiva.

Muy similar a Fira, Oia es un pueblecito más tranquilo y montado al extremo norte de la isla. Continuamos tranquilamente haciendo fotos y alguna compra hasta instalarnos en una terraza y observar cómo los ferrys llegan y se marchan de la isla mientras algunas barquitas van de visita a la caldera central. Mañana iremos nosotros también.

Acabamos el día haciendo cuatro compras más en Fira y volviendo a ver como el sol desaparece, tras la caldera y Thirassia.

La hora de cenar está de nuevo aquí y esta vez hacemos caso de las recomendaciones para ir a casa Nikolas, donde nos hacen esperar un poco porque el restaurante está lleno. Después comprobamos que la fama es bien merecida además de encontrarnos en un ambiente bastante acogedor. Hasta que unos trompazos en la puerta alborotan todo el restaurante. Parece que hay alguien que se ha quedado encerrado en el baño y todos los intentos por sacarlo son en vano. Tenemos que esperar hasta que llega el cerrajero y lo libera para ver la cara del hombre que todo rojo de vergüenza recupera su plaza en la mesa. Su mujer se lo mira medio sonriente, ahora que todo se ha terminado, que antes se la veía más inquieta... y con hambre.

Hoy si tomaremos una cervecita antes de ir a la cama, que no se diga!

10/5 - Folegandros - Santorini

Tenim el ferry cap al migdia. No hi ha pressa i tornem a Chora per esmorzar i passejar per darrera vegada. Finalment guardarem un bon record d'aquesta illa, també.
El propietari de l'hotel ens acompanya fins al port i el vaixell encara tarda una mica en arribar. Aquí els horaris són aproximatius.
El viatge no és massa llarg, unes 3 hores, i ja tenim ganes d'arribar quan de cop, l'illa volcànica se'ns apareix. A mesura que ens hi apropem descobrim que no podia ser neu el que culmina la cresta del volcà, sinó casetes i més casetes, totes elles blanques, que han decidit construir en el límit entre una cara i l'altra de l'illa. L'efecte és espectacular.
Arribats a port ja ens espera la marabunta de xofers disposats a dur-nos al seu hotel. Nosaltres ja ens havíem informat una mica i deixem que el nano de l'hotel Antonia ens trobi i ens convenci per anar amb ell. L'hotel no és res de l'altre món, però compleix els nostres criteris, net, econòmic i cèntric.
La pujada a l'hotel es fa per la carretera de l'illa, que zigzagueja per la falda de la muntanya mostrant-nos a cada corba el port i la caldera fins arribar al cim i d'allí fins a Fira.
Instal.lats ja, comencem a descobrir aquesta petita ciutat amb un nucli turístic ben dens i present. Desenes i desenes de botiguetes i restaurants es concentren en els carrers principals, mentre turistes de tot arreu les anem freqüentant i omplint. I això que encara no és temporada alta!
Després de molt voltar, entrar a tot arreu i fer fotos de la posta de sol, trobem la pizzeria que ens alimentarà aquest vespre. Res de l'altre món, però està al costat de l'hotel i així podrem retirar-nos relativament d'hora. Durant les vacances no ens dóna per sortir, som més aviat de visitar, passejar i menjar bé.

------

Tenemos el ferry al mediodía. No hay prisa y regresamos a Chora para desayunar y pasear por última vez. Finalmente guardaremos un buen recuerdo de esta isla, también.
El propietario del hotel nos acompaña hasta el puerto y el barco todavía tarda un poco em llegar. Aquí los horarios son aproximativos.
El viaje no es demasiado largo, unas 3 horas, y ya tenemos ganas de llegar cuandode repente, la isla volcánica se nos aparece. A medida que nos acercamos descubrimos que no podía ser nieve lo que culmina la cresta del volcán, sino casitas y más casitas, todas ellas blancas, que han decidido construir en el límite entre una cara y la otra de la isla. El efecto es espectacular.
Llegados a puerto ya nos espera la marabunta de chóferes dispuestos a llevarnos a su hotel. Nosotros ya nos habíamos informado un poco y dejamos que el chico del hotel Antonia nos encuentre y nos convenza para ir con él. El hotel no es nada del otro mundo, pero cumple nuestros criterios, limpio, económico y céntrico.
La subida al hotel se hace por la carretera de la isla, que zigzaguea por el regazo de la montaña mostrándonos a cada curva el puerto y la caldera hasta llegar a la cumbre y de allí hasta Fira.
Instalados ya, empezamos a descubrir esta pequeña ciudad con un núcleo turístico bien denso y presente. Decenas y decenas de pequeños comercios y restaurantes se concentran en las calles principales, mientras turistas de todas partes las vamos frecuentando y llenando. ¡Y eso que todavía no es temporada alta!
Después de mucho pasear, entrar a todas partes y hacer fotos de la puesta de sol, encontramos la pizzeria que nos alimentará esta noche. Nada expectacular, pero está al lado del hotel y así podremos retirarnos relativamente temprano. Durante las vacaciones no nos da por salir, somos más bien de visitar, pasear y comer bien.

9/5 - Folegandros, ens quedem

Un nou dia en aquesta illa ens llancem al ritual instaurat; esmorzarem a la plaça, sota el sol i gaudint del iogurt i els sucs de fruites. Podria acostumar- m’hi, si.
Amb els dos dies passats aquí hem tingut temps de constatar que cap de les platges vistes ens motiva prou per tornar-hi, així que decidim provar sort amb la cala d’Anghios Nikolaos, de la qual tant n’havíem sentit a parlar. Ho fem saber a les nenes del costat amb una altra nota sota la porta i hi anem. Però no és tant senzill. Primer hem de deixar la moto a la primera platja visitada abans d’ahir, Agkali, per després fer una travessa a peu d’uns 30 minuts per un caminoi que segueix la costa.
La platja ja es veu, està semi-deserta i el que de lluny em semblaven dues jovenetes espectacu- lars fent nudisme, de més a prop resulta ser una parella de gais d’edat més aviat avançada. En Dani perd tota la confiança en les meves visions i els meus pressentiments...
Un cop a la platja nudista mon cosí em convenç per fer el que s’ha de fer, nudisme. És la meva primera experiència i estic una mica cohibit, però tant li fa. I així passem el dia, prenent el sol, banyant-nos i observant la sorpresa de les poques persones que van arribant en comptagotes a la cala i es van trobant gent nua. De mica en mica tots ens segueixen, amb cert pudor cal dir.
En el camí de tornada ens creuem amb les espanyoles que venen cap aquí i fan cara de sorpresa en veure’ns. Ja no hi tenim cap interès, així que bon vent i nosaltres cap a Chora a fer el frapuccino i la cerveseta fins l’hora de sopar.
Abans de tornar a l’hotel passem pels magatzems i ens abastem de més cerveses i quelcom per sopar. Acabem així la nostra estada en aquesta illa. En Javi va tenir problemes i finalment no hi vindrà fins demà o l’altre. Ja ens creuarem en un altre viatge. Finalment no ens retrobarem a Folegandros.

----

Un nouvel jour dans cette île et on se lance au même rituel; on prend le petit-déjeuner sur la place, sous le soleil et jouissant du yaourt et des jus de fruits. Je pourrais m'y habituer, oui.
Après deux jours ici on a eu du temps pour constater qu'aucune des plages vues ne nous motive assez pour y revenir, alors on décide de tester nôtre chance avec la crique d'Anghios Nikolaos, dont on en avait autant entendu parler. On laisse un petit mot sous la porte aux fille et on y va. Mais il n'est pas si simple. D'abord on doit laisser la moto dans la première plage visitée avant hier, Agkali, pour après faire une traverse à pied d'environ 30 minutes par un sentier qui suit la côte.
On voit déjà la plage, elle est semi-déserte et ce qui de loin me semblaient deux jeunes spectaculaires faisant du nudisme, de plus près il paraît être un couple d'homosexuels d'âge plutôt avance. Dani perd toute la confiance dans mes visions et mes pressentiments...
Une fois dans la plage nudiste mon cousin me convainc pour faire ce qui doit être fait, nudisme. C'est ma première expérience et je suis un peu intimidé, mais on s'en fut. On passe le jour comme ça, en prenant le soleil, se baignant et observant la surprise des quelques personnes qui arrivent au compte-gouttes à la crique et ils rencontrent des gens nus. Petit à petit tous nous suivent, avec une certaine pudeur il faut dire.
Au retour on croise les Espagnoles chemin de la crique et font l'aire d'être surprises en nous voyant. On n'a plus aucun intérêt, alors bon vent et on continue vers Chora pour le frapuccino et la petite mousse bien fraîche jusqu'à l'heure du dîner.
Avant de rentrer à l'hôtel on passe par le magasin et on s’approvisionne de quelques bières et quelque chose à dîner. On finisse comme ça notre séjour dans cette île. Javi a eu des soucis et finalement il ne viendra pas avant demain ou après. On se croisera dans un autre voyage. Finalement on ne s'est pas rencontré à Folegandros.

8/5 - Folegandros, ens n'anem?

Ens quedem? Ens n’anem? Discussions de migdia mentre esmorzem en el cafè de la plaça que ens porten a donar una altra oportunitat a l’illa. Amb l’estómac ple i el sol a la cara tot es veu positiu. La decisió està presa, canviarem la moto per una més potent i anirem a la descoberta d’aquesta roca de no més de 15 km de llarg per 3 d’ample.
Amb un mapa de carreteres i camins intentem veure que ens amaga Folegandros, però ràpidament caiem en el parany i ens posem per camins de cabres sense sortida. No cal buscar gaire. El que es veu és el que hi ha. I si t’endinses una mica no arribes enlloc. Menys mal que la moto d’en Gronholm ens treu de tots els torrents pels que ens endinsem.
Volta el món per tornar al Born. Altre cop a Chora veiem que l’única opció de platja és la que varem veure ahir o endinsar- nos una mica més pel camí de ronda fins trobar la platja d’Aghios Nikolaos. Però això ja no serà avui, ja que el dia es torna a tapar una mica.
Canviem de restaurant per continuar provant la varietat culinària local. L’atzar ens porta a seure’ns en la taula del costat on dinen tres noies espanyoles amb les quals acabem conversant i sabent que s’allotgen en els mateixos apartaments que nosaltres. Ens donem cita per prendre alguna cosa el vespre i tornem al nostre cafè de la plaça, a continuar consumint frappés i reposar de tanta activitat.
El sol va caient i decidim que un bon lloc per veure’l pondre’s seria el cim de la muntanya. La primera etapa és l’ascensió fins al santuari, on ja pressentim que les vistes seran magnífiques. Després passem a saltar tanques, escalar entre roques i rostolls, per buscar el punt més elevat i tenir una bona perspectiva de la posta del sol. El meu cosí ja està molt nerviós. Serà aquesta la millor posta de sol de la seva vida? Podrà fer les 100 fotografies de rigor per captar tots els matisos? La veritat és que l’espectacle des del cim no decep i podem apreciar sota els nostres peu tota l’esplendor de l’illa i, mirant cap a l’oest, el Sol que es va submergint ràpidament en l’horitzó.
Abans que el Sol comences a desaparèixer hem tingut temps de donar un cop d’ull a l’illa des d’aquesta posició privilegiada. És la primera vegada que estic en un lloc tan petit que amb un moviment de coll puc veure-ho tot. Resulta curiós pensar que hi va haver gent que va decidir venir a instal.lar-se aquí. L’Egeu és ple d’illes i illetes, quasi totes poblades. Realment la gent té la inquietud d’expandir-se i tot ocupar. Poc importa si l’illa és quasi inhòspita, tot pedregam i arbusts rojos. La gent vindrà, amuntegarà quatre pedres i es farà una casa ben lluny dels altres, com les runes que puc visitar a pocs metres del cim. Aquesta necessitat d’expansió la reconec en el Dani, més gran és el lloc on anem de vacances, més kilòmetres em fa fer.
Acabada l’expedició decidim passar a veure les noies espanyoles per veure si se’ns ajunten a sopar, però aparentment prefereixen sopar en l’apartament soletes. Les emplacem a sumar-se a fer unes cerveses després i marxem a sopar al poble.
El sopar s’allarga alegrement i de tornada ja no veiem activitat a l’apartament contigu. Decidim fer lliscar una nota per sota la porta i convidar-les a la platja on anirem demà. Que no sigui dit que no intentem ser sociables.
Ens instal.lem a la terrassa i aprofitant la tranquil.litat de la nit, l’aire pur i el cel serè ens deixem narcotitzar per l’illa. Demà també ens quedarem. A veure si en Javi arriba!




Qu’est-ce qu’on fait? Est-ce qu’on reste? Est-ce qu’on parte? Discussions de midi, tandis qu’on prend le petit-déjeuner au café de la place. Ces discussions nous conduisent à donner une autre opportunité à l'île. Estomac plein et soleil sur la figure, on est plus optimistes. La décision est prise, on va échanger la moto par une plus puissante et on ira à la découverte de cette rocher de moins de 15 km de longueur par 3 de large.
Avec une carte routière on essaye de voir ce que Folegandros cache, mais très rapidement on tombe dans le piège et on se met par des chemins tortueux sans sortie. Il ne faut pas trop chercher. Il n’y a pas plus de ce qu’on a déjà vu. Heureusement, la moto de Gronholm nous sort de tous les torrents où on s’enfonce.
« Volta el món per tornar al Born » comme on dit à Barcelone. Faire tout le tour pour finir au même endroit. On est à nouveau à Chora et on voit comme seule option de plage, celle que nous avons visité hier ou, peut être, explorer un peu plus le chemin de ronde jusqu'à trouver la plage d'Aghios Nikolaos. Mais pas aujourd'hui, car les nouages viennent d’apparaître à nouveau.
On change de restaurant pour continuer à gouter la variété culinaire locale. Le hasard nous conduit à une table, juste à côté de trois filles espagnoles et on finit par converser et savoir qu'elles se logent aux mêmes appartements que nous. On se donne rendez-vous pour prendre un coup après et on revient à notre café de la place, pour continuer à consommer des frappés et se reposer d’autant d'activité.
Le soleil tombe et on décide qu'un bon lieu pour le voir se coucher serait le sommet de la montagne. La première étape est l'ascension jusqu'au sanctuaire, on pressente que les vues seront magnifiques.
Après on passe à sauter des clôtures, escalader entre des roches et des chaumes, pour chercher le point le plus élevé et avoir une bonne perspective du couchage du soleil. Mon cousin se montre déjà très nerveux. Est-ce que celle-ci sera le meilleur coucher du soleil de sa vie ? Est-ce qu'il pourra faire les 100 photographies de rigueur pour capter toutes les nuances ? La vérité est que le spectacle depuis le sommet ne déçoit pas et on peut apprécier sous nos pieds toute la splendeur de l'île et, en regardant vers l'ouest, le Soleil que se submerge rapidement sur l'horizon.
Avant que le Soleil commence à disparaître on a eu le temps de jeter un coup d'œil à l'île depuis cette position privilégiée. C’est la première fois que je suis sur dans un endroit si petit qu'avec un mouvement de cou je peux tout voir. Ça me paraît curieux penser qu'il y a eu des gens qui ont décidé de venir s'installer ici. L'Égéen est plein d'îles et de plus petites îles, presque toutes remplies. Vraiment, les gens ont l'inquiétude de s'étendre et tout occuper. Peu importe si l'île est presque inhospitalière, toute pierraille et des arbustes roux. Les gens viendront, entasseront quatre pierres et une maison sera faite bien loin des autres, comme les décombres que je peux visiter proche du sommet. Cette besoin d'expansion je la reconnais en Dani, plus grand est l’endroit qu’on visite en, plus de kilomètres me fait faire.
Finie l'expédition on décide passer à voir les filles espagnoles pour voir s'ils nous joignent au dîner, mais apparemment elles préfèrent dîner dans son appartement, seules. On les propose de faire quelques bières après et on part dîner au village.
Le dîner se prolonge allègrement et de retour on ne voit plus d'activité chez les filles. On décide de faire glisser une note par-dessous la porte et de les inviter à la plage où nous irons demain. Personne ne pourra pas dire qu’on n’essaye pas d'être sociables.
On s’établisse sur la terrasse et en profitant la tranquillité de la nuit, de l'air pur et du ciel serein on se laisse narcotiser par l'île. Demain on va rester aussi. À voir si Javi arrive!

7/5 - Arribada a Folegandros

Passen de les 4h de la matinada. El viatge en ferry ha sigut ben tranquil i avorrit. Sense gran cosa a fer, ens hem dedicat a llegir i descansar, no fos cas que arribant no tinguéssim on dormir. No obstant, es confirma el que la venedora de bitllets ens ha informat; sempre hi ha algú per portar-te cap a un hotel. Ens pugem a la furgoneta que ens proposa allotjament i ràpid a descansar per poder descobrir amb més calma l’illa de Folegandros on passarem els propers 3 dies i on, en principi, ens hem de retrobar amb en Javi.
El primer a fer al despertar-nos és anar a descobrir una mica la capital, Chora, i prendre un bon esmorzar. Ho fem en un lloc que es veu clar que és el més turístic del poble, un cafè amb tot de taules en mig de la plaça principal. El lloc serà turístic, però entre que no hi ha ningú i que el lloc ens agrada, hi tornarem sovint durant la nostra estada. Així doncs, amb un bon iogurt grec a l’estómac i un batut de fruites, passem a l’etapa número dos que ens hem fixat per al matí, assabentar-nos d’altres hotels en el poble i comparar amb el que tenim.
Després de quatre visites en diferents parts del poble, decidim no moure’ns del lloc i passar a l’etapa tres, trobar una moto per descobrir l’illot.
Folegandros ens aporta una sensació estranya, com si aquí no anéssim a trobar el que busquem. Anem a visitar una primera platja, però el temps se’ns ha girat una mica, i el vent fred no anima a aturar-nos a sucar ni els peus. Un inici d’excursió per buscar una segona platja queda avortat pel fet de no saber quin camí prendre. Després, la moto no ens dóna prou confiança com per creuar l’illa; hem tingut problemes per pujar de la primera cala i hem hagut de descavalcar una estona.
La visita a la zona del port tampoc millora les perspectives. No només no trobem platges interessants, sinó que constatem que poca gent que hi ha a Folegandros i mon cosí acaba enfangat per culpa d’un bassal col.locat en mal lloc.
Tenim dubtes. Aguantarem 3 dies a Folegandros només per veure en Javi? Aconseguirem trobar una platja que ens agradi? Deixarà el vent de bufar i sortirà el sol?
Convenim que si res no canvia, tenim un ferry l’endemà migdia que ens treu de l’illa. Encara li donarem una altra oportunitat.
El punt positiu del dia se l’emporta la cuina local. Després de tornar a dinar estupenda- ment en un petit i simpàtic restaurant de Chora, amb la panxa plena i tot el cansament acumulat, em disposo a fer una migdiada mentre mon cosí visita el poble.
Per acabar, encara una mala experiència, al trobar un restaurant on sopar i veure el partit entre el Madrid i el Barça, amb derrota humiliant, volent que el partit acabés ràpid, i el cambrer del bar animant al Madrid i amb comentaris sense pietat cap a nosaltres.
Definitivament, demà serà un altre dia, i si no comença bé, ens n’anem.

--------

Il est 4 h du matin. Le voyage en ferry a été bien tranquille et ennuyeux. Sans grande chose à faire, on s’est consacré à lire et à se reposer, au cas où en arrivant on ne trouve pas là où dormir. Pourtant, on confirme ce que la vendeuse de billets avait informé; il y a toujours quelqu'un pour te porter vers un hôtel. On monte à la fourgonnette qui nous propose logement et rapidement a se reposer pour pouvoir découvrir avec plus de calme l'île de Folegandros où on passera ces prochains 3 jours et où, normalement, on doit rencontrer Javi.
La première chose à faire au réveil c’est d’aller découvrir un peu la capitale, Chora, et prendre un bon petit-déjeuner. On se rend au lieu nettement le plus touristique du village, un café avec tout de tables sur une partie de la place principale. Le lieu sera touristique, mais comme il n'y a personne et le lieu nous plaît, on y reviendra souvent pendant notre séjour. Ainsi donc, avec un bon yaourt grec à l'estomac et un milk-shake aux fruits, on continue avec la deuxième étape qu’on s’avait fixé pour le matin, s’informer d'autres hôtels pour comparer avec ce qu’on a.
Après quatre visites, on décide de ne pas bouger et de passer à l'étape trois, trouver une moto pour découvrir l'îlot.
Folegandros apporte une sensation étrange, comme si ici on ne va pas trouver ce qu’on cherche. On va visiter une première plage, mais le temps est un peu perturbé et le vent froid n'encourage pas à s’arrêter, même pour se mouiller les pieds. On démarre une excursion pour chercher une deuxième plage, mais rapidement on avorte… on ne sait pas quel chemin prendre. Après, on ne fait pas trop de confiance à la moto pour croiser l'île ; on a eu pas mal de problèmes pour monter depuis la première crique et j’ai dû descendre un moment et pousser...
La visite à la zone du port n'améliore pas non plus les perspectives. Non seulement on ne trouve pas de plages intéressantes, mais on constate qu’il n’y a pas beaucoup de monde à Folegandros ; en plus, mon cousin finit embourbé à cause d'une flaque placée au mauvais endroit.
On a des doutes. Est-ce qu’on tiendra 3 jours à Folegandros que pour voir Javi? Est-ce qu’on réussira à trouver une plage qui nous plaira? Le vent laissera de souffler et le soleil sortira?
On convient que si rien ne change, on prend le ferry du lendemain midi qui nous sort de l'île. On va lui donner encore une autre opportunité.
Le point positif du jour c’est pour la cuisine locale. Après avoir déjeuné formidablement dans un petit et sympathique restaurant de Chora, avec le ventre plein et toute la fatigue accumulée, je me dispose à faire une sieste tandis que mon cousin visite le village.
Pour finir, encore une mauvaise expérience, on trouve un restaurant où dîner et voir le match Madrid - Barça, avec débâcle et humiliation, désirant que le match se finisse rapidement, et le garçon du bar supportant le Madrid, avec des commentaires sans piété vers nous.
Définitivement, demain ce sera un autre jour, et s'il ne commence pas bien, on se casse.